Entrevistes a la nostra xarxa

Converses amb persones rellevants que d'una manera o altra formen part de la xarxa de la Fundació Factor Humà

Glòria Oliver és la gerent de la Fundació Pasqual Maragall des de fa una dècada. Quan es va sumar a aquest ambiciós projecte que aspira ni més ni menys que a posar fi a la malaltia de l’Alzheimer, encara era una idea en procés de gestació i les persones que hi treballaven es podien contar amb els dits d’una sola mà. Després d’una reconeguda trajectòria d’alta directiva en el món de la gran empresa i en el Comitè de Direcció de la Fundació Clínic de l’Hospital Clínic de Barcelona, va decidir posar tota la seva vàlua professional en donar-li ales a la Fundació Pasqual Maragall.

gloria oliver

Una dècada després, l’ens on treballa Oliver (Girona, 1974) s’ha convertit en un referent mundial on treballen més de 150 persones. Per a Oliver, haver viscut de prop el dolorós procés pel qual passen les famílies quan a algun dels seus membres li diagnostiquen Alzheimer, la va animar a participar en aquesta batalla particular que van iniciar l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i la seva dona, Diana Garrigosa. Oliver, amant de l’esport i de les trobades amb els amics, repassa els reptes als que s’enfronta la Fundació on treballa, la importància d’invertir en ciència i els nous models de lideratge en general.

La Fundació Pasqual Maragall es va crear fa 13 anys després que l’exalcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya, fos diagnosticat d’Alzheimer, amb la clara voluntat de canviar la història d’aquesta malaltia. Quin balanç en fas d’aquests anys d’existència?

Destacaria que hem aconseguit els objectius que ens havíem marcat d’una manera molt sòlida, en gran part perquè el nostre programa científic de prevenció de l’Alzheimer s’ha convertit en un referent a nivell internacional, que permetrà detectar la malaltia precoçment i va en paral·lel al treball de la recerca clínica per trobar fàrmacs eficaços per mitigar-ne el risc, controlar-lo i fer que els símptomes no apareguin.

Explica'ns en què consisteix el vostre programa científic. 

Fa una dècada, vam invertir juntament amb la Fundació “la Caixa” en un estudi únic al món, sota el nom ALFA (Alzheimer i Famílies) en el qual participen 2.743 persones sanes d’entre 45 i 65 anys que ens serveix per entendre quins són els indicadors precoços de la malaltia i qui té més risc de patir-la. Bàsicament, al que aspira és a detectar la malaltia el més aviat possible i a que sigui aleshores quan es puguin administrar fàrmacs perquè evitin l’aparició dels símptomes. Ara com ara, l’Alzheimer es diagnostica quan hi ha signes de degeneració i, aleshores, ja no té cura. Tenint present que 20 anys abans que apareguin els símptomes la malaltia ja està desenvolupant-se de manera silenciosa, la nostra línia de recerca està centrada en determinar nous biomarcadors que permetrien, amb una simple anàlisi de sang, identificar les possibilitats que té una persona de desenvolupar l’Alzheimer. Aquesta aposta de la Fundació Pasqual Maragall està aflorant un canvi de paradigma en la manera de fer front a la malaltia que és molt esperançador.

Vosaltres vau marcar un nou model de Fundació, no només centrada en visibilitzar la malaltia o fer acompanyament a familiars, sinó també en contribuir a la recerca en ciència. Què va motivar a la vostra organització a fer aquesta aposta novedosa?

Primer, perquè quan en Pasqual Maragall va rebre el diagnòstic, el que va descobrir és que no tenia cura. I encara ara, no en té. Es va preguntar aleshores com era possible que una malaltia que fa més de 100 anys que està descrita científicament no es pogués curar. I la resposta és que no hi havia hagut inversió en ciència en aquest camp. Així que en Pasqual Maragall juntament amb la seva esposa, Diana Garrigosa, van engegar un projecte que permetés que la ciència fos possible i que s’invertís en coneixement sobre els factors de risc de la malaltia i, en definitiva, avançar en la prevenció. Des del principi, en Pasqual i la Diana van imaginar una fundació independent, que funcionés amb unes palanques d'excel·lència i de transparència completes i van ser els qui van buscar els primers finançadors per aportar capital a la seva idea de construir un futur sense Alzheimer. Quan més cervells hi ha pensant en una solució per a un problema, més se’n troben, i ho hem vist en la Covid-19. Però, a més d’invertir en ciència, també dediquem recursos a la conscienciació, perquè si no es coneix la malaltia no podem aturar-la. Malauradament, encara està molt estigmatitzada socialment.

Quin és el principal repte al qual us enfronteu com a fundació d’una malaltia relacionada amb la discapacitat i la dependència, en una població cada cop més envellida?

Convé ser conscients que l’Alzheimer és responsable del 75% de les demències que existeixen a Espanya i afecta més de 900.000 persones. Però és que, a més, la seva prevalença està directament vinculada a l’envelliment. Es preveu que una de cada deu persones de més de 65 anys tindrà la malaltia i una de cada tres entre les de més de 85. Si mirem les previsions demogràfiques en trenta anys, les xifres son esfereïdores. I això no es podrà sostenir perquè, actualment, una persona amb malaltia d’Alzheimer suposa 24.000 euros l’any i més del 80% del cost l’assumeix la família. Com a societat és insostenible, no podem permetre que els costos estiguin tan asimètricament assumits, ni tampoc que no tingui una solució. L’Alzheimer és un repte global des de la perspectiva científica, social i sanitària, s’ha d’abordar com una prioritat de salut pública i ha de formar part de l’agenda política global. Europa ja és un continent envellit i l’esperança de vida no para de créixer arreu del món. Com a Fundació, hem creat una àrea d’incidència política i hem organitzat recentment un acte al Congrés dels Diputats de Madrid per fer una crida a que entri en l’agenda política i que s’impulsi la investigació científica com a via per a posar fre a la malaltia.

L’empresari, filantrop i fundador de Microsoft, Bill Gates, va engegar un projecte similar al del Pasqual Maragall i la Diana Garrigosa, quan li van detectar al seu pare Alzheimer i hi ha destinat fons per afavorir la recerca científica. Vosaltres heu guanyat dos dels seus fons competitius. Pots explicar-nos algun dels projectes que heu engegat gràcies a aquests recursos?

Un dels projectes és el d’identificar marcadors digitals. Amb una bateria de preguntes a través d’un mòbil o tauleta, s’analitza què i com respon l’usuari per detectar afinadament certs declivis cognitius que es consideren factors de risc en el desenvolupament de la malaltia. L’eina va dirigida a la població en general i permetria identificar el risc de desenvolupar la malaltia amb un cost molt reduït. Amb aquests recursos el que hem fet és reclutar persones de l’estudi Alfa i els oferim també participar en els estudis dels marcadors digitals.

El valor de la filantropia

Des dels inicis, la Fundació Pasqual Maragall ha sensibilitzat les companyies en la filantropia, perquè se sumin a la seva causa. Per ara, hi ha una quinzena de firmes que són mecenes de la Fundació i que contribueixen econòmicament al desenvolupament del projecte científic.. Però, tot i l’aposta d’aquestes companyies, la contribució econòmica a la Fundació Pasqual Maragall de les empreses representa només un 5% del global. El 95% restant ho aporten particulars . “Encara hi ha molt camí per recórrer. Totes i tots hem de reflexionar sobre com fer més filantròpiques les organitzacions empresarials del nostre entorn. I a les que sí que ho fan, se les ha de visibilitzar més”, declara la gerent de la Fundació Pasqual Maragall, Glòria Oliver.

La vostra seu està ubicada al Campus de la UPF Ciutadella. Quines expectatives teniu respecte al futur hub de recerca Ciutadella del Coneixement que aspira a fer créixer la Biomedicina, les Ciències de la Salut i les Humanitats en una mateixa àrea urbanística de Barcelona?

La recerca que es farà a l’edifici que abans albergava el mercat del peix es focalitzarà en la salut i el benestar planetari i, aquesta iniciativa científica, cultural i urbanística se suma al clúster científico-assistencial que ja existia (Hospital del Mar, UPF, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i fundacions com la nostra). Queda més que demostrat que els clústers afavoreixen la fertilització creuada entre els centres de recerca i fan multiplicar les col·laboracions entre els diferents actors d’un sector. Així que estem convençuts que serà un èxit.

Explica’ns les teves funcions com a gerent de la Fundació i quina vinculació tens amb el Departament de Gestió de Persones. 

La principal és fer possible el desenvolupament dels objectius i propòsits de la Fundació, juntament amb tot l’equip. De fet, ens hem organitzat per àrees funcionals, i al capdavant d’aquestes hi són directives i directius amb un elevat nivell de compromís, visió estratègica i capacitat per liderar. I tot plegat és una realitat perquè el Departament de Gestió de Persones és clau a la Fundació Pasqual Maragall, i treballa colze a colze amb la Direcció i amb la Gerència. Hem creat un concepte que singularitza tots els projectes creats des de Gestió de Persones que és “Tots ho fem possible” i que va en la línia que van marcar els fundadors: enlloc està escrit que l’Alzheimer hagi de ser invencible, i per assolir-ho ho farem plegats. 

Com definiries el model de lideratge que caracteritza la Fundació Pasqual Maragall?

El lideratge s’ha anat definint al llarg dels anys, molt vinculat als valors de l’entitat: són sis però en cito dos, com són la confiança, és a dir, la manera de construir projectes i relacions a llarg termini; i, després, la connexió. Treballem en xarxa, perquè entenem que cooperar ens farà anar més lluny. Som molt conscients que és gràcies al talent i al compromís de les persones que podem combatre la malaltia, entenem que tothom de l’equip fa la seva contribució i així volem que se sentin. Per això, prioritzem els recursos en el Departament de Gestió de Persones i hem promogut diferents polítiques per impulsar, mantenir i desenvolupar el talent intern. Hem creat un diccionari de competències que va molt lligat al tipus de lideratge que tenim ara, on algunes de les competències que inclou són l’habilitat comunicativa, el treball en equip, la capacitat de lideratge i la visió estratègica.

El juny passat vas fer el discurs de graduació de l’Escola de Direcció de la Universitat Pompeu Fabra, on animaves els estudiants a contribuir a que les empreses combinin la recerca del benefici econòmic i del social. Des de la vostra Fundació, amb una desena d’empreses com a mecenes, percebeu un canvi cap a aquest model d’organització empresarial amb més visió social?

Les empreses que participen amb nosaltres ho fan des del convenciment que la seva contribució és necessària per a la recerca. En termes generals, veig que n’hi ha moltes que tenen impregnat en el seu ADN que han de fer una contribució social i estic molt esperançada amb les darreres tendències en el món de l’empresa com són la sensibilitat pel medi ambient o el moviment de capitalisme conscient amb uns estils de lideratge més humans. Em reconforta pensar que en el món dels negocis hi ha una sensació que cal un canvi de paradigma, cap a uns valors col·laboratius enfront als competitius. Les empreses no poden oblidar les seves obligacions relacionades amb el respecte cap al seu entorn, ni amb la redistribució de la riquesa: són responsables de fabricar un futur que reverteixi en la millora de les següents generacions.

De quina manera la pandèmia us ha fet canviar els vostres objectius i planificació com a organització?

Ens ha fet adonar de la vulnerabilitat a la que estem sotmesos i de la importància de posar les persones al centre. Hem intensificat la nostra voluntat de cuidar les persones de l’organització, com a treballadores hem buscat les eines per mantenir la motivació i hem fet possible que, malgrat totes les limitacions de mobilitat, es pogués continuar fent recerca. Ens ha fet esdevenir una entitat més adaptativa i capaç de transitar en entorns més dinàmics i volàtils.

Has estat fundadora de la Asociación Española de Ejecutiv@s y Consejer@s, que té com a objectiu millorar la visibilitat de les dones en l’Alta Direcció i l’accés als Consells d’Administració. Per què és necessari impulsar una associació com aquesta en un moment com l’actual?

Perquè els números de la participació de la dona en els consells d’administració a Espanya no arriben ni al 40%. Amb aquesta baixa participació cal fer accions de consciència i apostar pel talent sense gènere, promocionant la presència femenina en els Consells d’Administració i Direcció i primant les capacitats i les habilitats per a l’accés als llocs de màxima responsabilitat. A més, perquè hi ha estudis d’universitats com la de Harvard o de consultores com Mckinsey que mostren que les empreses dirigides per dones han resistit més a la crisi de la Covid-19. La igualtat de gènere a les empreses i la diversitat en general és un camí cap a l’èxit.

La Llei d’Igualtat que es va aprovar fa gairebé 15 anys, incorporava mesures com la quota de gènere als Consells d'Administració, que van portar molta polèmica, però que sembla que no han estat prou efectives.

Van ser mesures que sí que acompanyen un procés de canvi i de transformació, però cal trencar barreres culturals. Fer aquest canvi cultural és el que més costa, perquè tots estem carregats d’estereotips i apriorismes, i molts d’ells en un angle mort, és a dir, que ni te n’adones que els tens. Per esborrar biaixos necessites que siguin molt visibles les bondats de la diversitat en les organitzacions. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials han d’ajudar a que es vegin més casos d’èxit per revertir aquesta resistència. Pots tenir el pla d’igualtat més ben fet de la història, però si el CEO de l’empresa no ho viu com una responsabilitat pròpia, com una aposta guanyadora, aquest CEO sempre trobarà excuses per no aplicar-lo.

Des de les organitzacions empresarials i en concret des dels Departaments de Gestió de Persones, com es pot contribuir a una societat més igualitària?

Sobretot prenent consciència, tot ha d’estar endreçat perquè tothom a les organitzacions faci el clic i sigui conscient que en tots els processos s’ha de garantir la igualtat. Si a les teves ofertes de treball només es presenten nois, hauràs de plantejar-te per què passa això, per què no ets atractiu per a tot el talent. Si al teu Comitè de Direcció només hi ha homes, potser és l’hora que despertis i et plantegis el repte de fer partícips també a les dones.

Has participat personalment en el projecte STEM TALENT GIRL, per motivar les nenes a que escullin laboralment la ciència, la tecnologia, o les matemàtiques. Segons dades del Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), les dones només ocupen el 8% de les feines especialitzades relacionades amb les noves tecnologies en empreses catalanes, una xifra molt per sota de la mitjana europea que se situa en el 20%. A més, en el conjunt de les activitats de recerca i desenvolupament (R+D) més del 60% del personal empleat són homes. Per què hi aquest biaix en aquests àmbits?

El biaix es comença a generar en edats molt primerenques, estem parlant que des dels sis anys als nens se’ls inculquen uns atributs que no reben les nenes i, per tant, s’estableixen uns papers a cada gènere que condicionen quines carreres acabaran escollint. Els nens se senten més capaços d’escollir trajectòries formatives tècniques que les nenes. A les dones ens convé molt més pragmatisme i molta menys autoexigència.

Com creus que s’ha de revertir? Quines polítiques calen?

La ciutadania en general està fent els deures en l’abanderament de projectes inclusius i estem incorporant els homes en el canvi. Jo parlaria més de conscienciació i menys de política perquè normalment les polítiques arriben més tard. Hi ha una necessitat real de canvi, cal transformar les bases de l’educació primerenca a l’escola i a casa i fer tot el que estigui en les nostres mans per facilitar l’accés a les dones, des de ben petites, a activitats vinculades al món STEM, perquè és en aquest camp on es defineix el nostre futur.

En aquest seguit d’entrevistes, demanem una pregunta cega, una qüestió que plantejaré a la següent persona a qui entrevistarem, sense encara saber que series tu. Així ho vam fer amb l’anterior entrevistada. Marga Sala, l’administradora general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), ens va proposar la següent qüestió: Com us adaptareu al postcovid, com afectarà a l’organització de Recursos Humans?

Estem fent molts esforços per tal que l’equip de Gestió de Persones amb l’alineació del Comitè de Direcció pugui definir un model híbrid d’organització del treball. Gestió de Persones proposa, els directors i directores fan les seves provatures i propostes d’aplicació i, entre tots, construïm el model. Ha estat un trànsit comú, que ha sortit de manera natural.

Quina pregunta cega faries a la propera persona entrevistada?

Quina influència té el teu Departament de Gestió de Persones en el Comitè de Direcció de l’organització? Quina capacitat té per exigir recursos econòmics i per implementar canvis culturals corporatius, tant en matèria d’igualtat com de diversitat ?

La Fundació Pasqual Maragall es va associar a la Fundació Factor Humà l’any 2019. Què us ha animat a formar-ne part?

Vam arribar de la mà d’un altre associat de la Fundació Factor Humà, que ens va parlar de les múltiples bondats d’estar-hi adherit. I sort que ho vam fer, perquè a l’any 2015 érem 35 persones i pocs anys després ja teníem una plantilla de 143. Amb aquest procés de creixement tant ràpid l’organització ha anat agafant complexitat i, per tant, la coordinació i la gestió interna necessitaven d’una nova estructura d’àrees funcionals i de Comitè Directiu per poder alinear-ho tot.

Quins són els serveis de la Fundació Factor Humà que més valoreu?

Ens aporta molt valor la xarxa de contactes, on hem trobat professionals de primer nivell que ens han ajudat a millorar en la gestió del talent, o d’altres eines per implementar el pla de política retributiva, el pla de desenvolupament de les persones o el disseny de les enquestes de clima. També apreciem els diferents recursos de formació. Podem dir que pertànyer a la Fundació Factor Humà ha fet que la Fundació Pasqual Maragall estigui on està i sigui reconeguda. No puc entendre la nostra gestió del talent sense l’acompanyament de la Fundació Factor Humà.

Què n’opines d’iniciatives com els Premis Factor Humà o el nou Manifest Factor Humà?

Des del meu punt de vista, els Premis són una bona excusa per donar visibilitat a les bones pràctiques i també per incentivar l’orgull de pertinença de les organitzacions adherides a la Fundació Factor Humà. Pel que fa al nou Manifest Factor Humà, vaig participar en un equip de treball durant el procés de creació i va ser molt il·lusionant. El Manifest és una iniciativa brutal perquè marca una brúixola sobre cap on han d’anar les companyies en la gestió de persones i, en definitiva, contribueixin a fer un món millor.

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.